Dia: 4 de març de 2011

Fiona Pallarès Quinn_4t B_E. A. SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

Després de ser llençada, planeja suaument per l’aire, giravolta en un conjunt espectacular de piruetes aèries. Observa des del punt més alt de la paràbola formada pel seu recorregut, a través del finestral del pavelló que s’obre al cel blau, una cadena de muntanyes cobertes per una capa fina de neu. A sota, una noia. Gira sobre ella mateixa. Té una pell blanca que recorda la fragilitat de les nines de porcellana. I comença el descens. Cau lentament, giragonsant encara, i la immensitat del camp de visió va disminuint. Aterra sobre la mà de la gimnasta que l’agafa amb suavitat i continua ballant i girant, en harmonia amb la música.

Judit Fillet Codina_4t B_E. A. SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

Vaig sentir com la porta s’obria més a poc a poc del normal. Era l’Aida que, com cada dia a la mateixa hora, arribava de l’escola. Aquell dia no s’havia fet notar tant. Quan arribava, normalment donava un cop brusc de porta. Vaig escoltar com lentament obria la porta de la seva habitació. Semblava nerviosa, s’estirava al llit i donava voltes, remenava alguns calaixos com si, desesperada, busqués alguna cosa. No li vaig donar importància. Tot seguit va marxar de casa, aquest cop molt ràpidament. Uns instants més tard tornava a sentir com algú entrava a casa, aquest cop amb un cop de porta més fort. I deia ho sento, he arribat tard.