Dia: 29 d'abril de 2011

Liliana Da Ressurreiçao_TERMINALE ES_LYCÉE COMTE DE FOIX

Sabia que passava alguna cosa. Escoltava sorolls estranys i quan es llevava, tenia cops marcats a la cara. Un dia, es deixa la ràdio engegada. A la nit, algú pica a la porta, obre però no hi ha ningú. Els cops s’escolten des de la cuina, i després des de l’habitació, on troba una fotografia de la seva companya. De sobte, s’engega la ràdio i s’escolta una veu molt fluixa: “encara sóc aquí i ja m’has abandonat”. Tot seguit, li ve volant a les mans (potser és cosa del vent ja que la finestra és oberta) la foto tacada de sang de la seva dona morta. Quan es gira la seva companya ja respira.

Clàudia Dalleres_TERMINALE ES_LYCÉE COMTE DE FOIX

Tanco els ulls i em deixo endur pel ritme. La realitat que m’envolta s’esvaeix com el fum d’una cigarreta sense apagar, igual que tota aquesta gent de llavis ennegrits i alès pudents que caminen sobre un bassal d’alcohols diversos i vidres trencats. Algú m’ha vessat un líquid viscós. Em demana disculpes i m’ofereix una de les copes que amb prou feines arriba a subjectar. Accepto l’oferta, decidint així d’unir-me a aquest univers paral·lel que m’envolta. Tot i que l’amargor de la beguda em crema la dignitat que havia jurat no tornar a abandonar, deixo que els sentits es perdin un cop més al fons tèrbol d’un Jack Daniels.