Dia: 6 de maig de 2011

Daniel García Gonçalves_2n BA_Institut Espanyol d’Andorra

Sembla mentida que un noi de la meva edat, després d’arribar de l’institut es trobi amb el problema de no saber com començar un relat per un periòdic. Segurament la meva afició a aprendre coses científiques i numèriques m’havia matat la imaginació. Per això vaig encendre l’ordinador, vaig accedir al meu usuari i vaig obrir l’editor de textos tot decidit a començar a escriure el meu problema, a pesar que a ningú l’importaria, però suposava que em podria animar a escriure una magnífica història. Ara estic acabant-lo ràpidament per no passar-me de caràcters i per tal d’estudiar per a l’examen de mates, de física i de química de demà.

Manuel López_2n BA_Institut Espanyol d’Andorra

Tot just quan acaba d’estendre tota la roba, que el nen que és just al seu davant la fa ensopegar per fer-li un ensurt, ella cau cap al buit des d’un cinquè pis. Mentre cau, veu com passa tota la seva vida per davant, s’adona que ha viscut per treballar, per donar un sentit a la seva existència s’ha casat amb un home que no estima gens ni mica, el seu fill és un maleducat i un sapastre, i ha passat la vida entre les quatre parets que l’envoltaven dia rere dia… quan és a punt d’estavellar-se contra el terra diu amb resignació, “gràcies”.