Laura Ribó_2n A_lycée comte de foix
Mai hauria imaginat que en un instant ho podria perdre tot: els meus somnis s’esvairien com el fum. Sempre havia estat molt dur, aquesta passió requeria un esforç constant. Havia vist noies que queien, que abandonaven, descobrint que les ganes no sempre ho són tot. Sempre havia anhelat arribar a la cima. Vaig ser-hi tan a prop. Sentia l’escalfor del públic, que em mirava extasiat. Els meus moviments eren perfectes, havia preparat tant aquell salt. En el moment que els patins es van separar del gel, tot va trontollar. No era capaç d’aguantar. El públic aplaudia i el meu món donava voltes. El meu cos va caure violentament sobre el gel.