Dia: 16 de maig de 2011

Yaiza Folch Ayala_3r C Segona Ensenyança_E. A. ORDINO

No t’has imaginat mai caminant per un prat tot florit, amb margarides i grandalles, violetes i pixallits? Jo sí. He sentit una punxada al cor. Diuen que és perquè estic cansada. Pot ser, bona nit! Corro descalça, nua, nua de pensaments. Sento una veu: “vine… vine… t’estic esperant…”. No em preocupo pel camí que he d’agafar, simplement corro entre les flors que em cobreixen els peus, els genolls. Oh! Què és això, una bèstia, és blanca i gran, té ales! Sembla un equí, l’anomenaré Pegàs. La porta és oberta. Sento una veu: “vine… vine…”. Ja hi sóc, hi he entrat. Per què?, em demano per què. Una sala negra i un buit etern. Per què?

Anna Martí Rodríguez_3r C Segona Ensenyança_E. A. ORDINO

Silenci… Crits… Cops i cops se senten de fons, en un espai d’una dimensió fosca i irreal… Una droga silencia la bèstia i l’aparta d’una psicosi que pertorba la ment de l’individu… Ràbia? O potser egoisme? No compartir, ni tan sols quan ja ho ha perdut. Un error? Sí, segurament en l’instant en què va aixecar la mà ja va ser el major error de la seva vida. Sang innocent derramada per un estúpid sentiment de narcisisme. Pobre neci, que l’única solució que trobi a les discussions siguin insults i cops. Ningú es mereix això, ni tan sols una dona! El maltractament de gènere no és una broma. Ara tens mort el cor i dins un forat negre.