Dia: 17 de maig de 2011

Ot Canturri Llop_1r Batxillerat Científic_ESCOLA ANDORRANA

Avui em trobava especialment feliç. Havia sortit de casa per anar a fer les coses de cada dia. Com sempre, hi havia una gran aglomeració de gent esperant-me al portal. Vaig reconèixer algunes cares: uns coneguts, televisions, periodistes importants del país… Llavors em vaig sentir apuntat, en perill. Deurien ser imaginacions meves. Coses de ser famós. Hauria creuat pel Central Park si, de sobte, no hagués sentit aquell fort i sec soroll. El meu cos havia estat perforat per les bales. Firmat: John Lennon.

Sergi Gispert_1r Batxillerat Científic_ESCOLA ANDORRANA
Aquella frase em va desesperar, “el marge de la pàgina és massa estret perquè hi pugui escriure la demostració”. Una de les últimes línies del teorema de Fermat, el príncep dels aficionats. Aquell teorema havia dut al suïcidi més d’un geni matemàtic, i portava 350 anys des que Fermat l’havia proposat i ningú, absolutament ningú, s’hi havia acostat. Semblava que a mi em portava pel mateix camí que als altres, però abans de fer qualsevol bestiesa vaig reflexionar un moment: com un teorema capaç de ser entès per un nen petit havia estat capaç d’apagar les ments més brillants dels últims tres segles i mig?