Dia: 18 de maig de 2011

Sergi Pérez_1 BPRV_LYCÉE COMTE DE FOIX

Hauríem de valorar més les coses petites, plorar, riure, ser estimat, un somriure i una abraçada són i seran els regals més buscats. Però a la vegada els més difícils d’obtenir… Per aconseguir-los hem d’intentar palpar els nostres barrots interiors, que són els que ens tanquen en una presó interior, una presó que podria ser com un pot de confitura. Qui no ha dit allò que al pot petit hi ha la bona confitura? Demostra que és la bona, demostra que pots regalar aquests petits béns tan preciats. Si no ho fem acabarem tots tancats dins d’un pot que acabarà sent la nostra presó interior.

Cristina Gonçalves_1 BPRV_LYCÉE COMTE DE FOIS

Recordo aquella nit que vaig decidir sortir a fer unes copes. Jo no tenia moltes ganes però vaig acabar acceptant quan les meves amigues em van venir a buscar a casa. Era una nit preciosa, amb una lluna i unes estrelles esplèndides que radiaven llum brillant. En arribar al bar, els meus ulls es van creuar amb els preciosos ulls marrons d’aquell noi. Qui ha dit que només els ulls blaus o verds són bonics? Em vaig quedar bocabadada amb la seva mirada. Em vaig enamorar. De sobte, el despertador. Vaig buscar aquell noi per la meva habitació, però no hi era. Mai tornaria a veure aquells ulls, mai veuria el noi dels meus somnis.