Dia: 25 de juny de 2011

Sandra Lasheras_1r Batxillerat B_COL·LEGI SANT ERMENGOL

Creus que ho saps tot, ningú et pot aconsellar. Tens setze anys i unes ganes boges de viure la vida. Passes dels teus pares, et recriminen la teva actitud. Creus, com de costum, que són ells que no en saben res. Tu vas a la teva. De festa en festa, bevent i prenent drogues: coca, heroïna, èxtasi, res que et pugui fer sentir tan bé pot ser dolent. N’estàs convençut. El teu organisme se’n ressenteix, no ets qui eres, has canviat. Tens una bena als ulls, no veus la realitat. Els teus pares pateixen, però tant et fa, ets un egoista. Les tres de la matinada. La sirena d’una ambulància. Sobredosi. La teva mare plora pel teu últim alè.

Marta Pujal_1r Batxillerat B_COL·LEGI SANT ERMENGOL

“Un cafè amb llet, curt i amb sacarina, si us plau”: aquesta és la meva subtil manera de posar a prova els cambrers cada cop que oblido la rutina per relaxar-me en una cafeteria. Em sento com James Bond amb el seu Martini sec amb vodka, agitat, no batut. Clar que ni sóc en un casino, ni tinc llicència per matar. Mai falla, tot seguit trec un paquet de tabac, agafo un cigarret que amb molta elegància encenc, deixant anar el fum suaument, per semblar encara més interessant. Arriba el meu complicat cafè, me’l posen just davant, amb filet de fum inclòs. Somric al simpàtic noi, li dic “gràcies, molt amable” i espero un miracle.