Dia: 4 de novembre de 2011

Andreina José Silva_2n C SE ESCOLA ANDORRANAN BATXILLERAT
La Blancaneus estava a casa. Algú trucà a la porta, ella obrí. Una velleta li donà una poma. Blancaneus sabia que estava enverinada i la rebutjà. Sí que ho estava, però només feia efecte quan algú la rebutjava. Van arribar els nans amb el príncep. No podien creure que hagués tornat a caure en el mateix error. El príncep anà al castell i va voler lluitar per salvar la seva estimada. A la porta del castell hi havia un cartell: “La Blancaneus despertarà quan un príncep que sigui el seu vertader amor li faci un petó.” Ell va apropar-se a la casa on era ella. Ella no hi era. Va comprendre que el seu vertader amor era un altre príncep.

Meri Martínez_2n C SE ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT
És de nit, el cel està estrellat, els arbres parlen i ballen amb el vent. Se senten passos, un grup d’animals de pelatge indescriptiblement bell desfila serè, noble, orgullós. L’aigua del riu  corre riallera entre els matolls. Se senten més sons, però aquest cop no són animals, és una veu, una veu femenina, una veu harmoniosa, dolça, tranquil·la, que interpreta una melodia de bellesa sobrenatural. Es troba en una clariana on hi ha un llac en calma. Tot està inundat de la llum de la lluna plena. Plomes blanques cauen del cel. Dins del llac hi ha una roca i sobre aquesta no hi ha una dona, és un àngel qui canta.