Si ho diu la iaia…

Maria Zorzano_Terminale ES LYCÉE COMTE DE FOIX
Sovint no fem cas a la gent gran, pensem que són massa vells i que justament per l’edat que tenen no ens poden entendre. Però tot sovint ells tenen més raó que qualsevol. Ells tenen experiència, no perquè hagin estudiat molt, però perquè la seva vida va ser així. Ells han viscut amb les coses més simples del món durant la seva adolescència, a la millor han patit gana alguna vegada de la seva vida, ells han treballat molt abans que nosaltres. I no se’n queixen, són feliços quan ens expliquen els seus records. Ells són el nostre patrimoni, és gràcies a ells que ara estem aquí. I nosaltres no els escoltem! Per què tanta indiferència?

Records

Melina Campaña_3r ESO COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
Recordo el primer dia que et vaig veure, vaig sentir que només series per a mi. Recordo com caminaves i com em miraves. Recordo el teu somriure i el teu cor bategar. Recordo la teva mà tocant-me els cabells i la teva veu dient-me t’estimo. Recordo la teva boca tocant la meva. Recordo aquella tarda en què ens vam escapar i em vaig sentir feliç al teu costat. Recordo riure amb tu a l’herba. Recordo el teu perfum que va quedar a la meva roba. Recordo aquell dia a la platja i la teva pell bronzejada. Recordo la teva mà en dir-me adéu i veure’t marxar després. Records i més records, és només això el que em queda de tu.