Dia: 13 de novembre de 2011

Sara Correia_2n B BATIXELLERAT INSTITUT ESPANYOL
Tot està en silenci. De cop se sent de fons la sirena d’una ambulància que s’acosta i la gent que es troba al meu voltant m’estan cridant. No em fa mal res perquè no sento el meu cos. Quan obro els ulls veig la meva parella al meu costat. Es manté perplexa observant-me amb una expressió de por al seu rostre. Sóc a l’hospital. Segueixo sense poder-me moure. Quan torno a despertar, ja no hi ha ningú, tot està fosc. Torna el silenci. De sobte sento un soroll molt fort. Sembla que alguna cosa cau sobre mi, però què passa? No sento res, hi ha alguna cosa que para l’impacte! On sóc? Algú em traurà d’aquesta caixa algun dia?

Estíbaliz Sánchez_4t B ESO INSTITUT ESPANYOL
Reflexió per a una vida més feliç. Diuen que la felicitat no és fer el que es vol sinó voler el que es fa. Que buscar-la incansablement és inútil, ja que es troba en les petites coses del dia a dia. Diuen que es pot trobar en la família, en els amics, en el diners, en el coneixement… Jo no sé gaires coses, però estic segura que l’has d’aprofitar, perquè trobis on la trobis, la busquis i la trobis o la trobis sense buscar-la, és efímera. Se’n va tal com ve. Un somriure sempre ve precedit d’un plor, però en el futur acompanyat d’una altra llàgrima. Sigues feliç. Aprofita cada instant perquè és únic, no tornarà. Viu el present.