Dia: 17 de novembre de 2011

Carles García_2n B BATXILLERAT INSTITUT ESPANYOL
Una lluita constant, és ella o jo, aquest cop ho aconseguiré, aquest és el meu moment. Com gaudiré del triomf. Acabada la batalla ella se n’anirà submisa i mai més no tornaré a veure-la. Només aleshores, mort de cansament, descansaria d’aquesta bèstia indomable, sempre rient-se de mi mostrant tot el seu poder només per fer-me sentir inútil, covard… brut… Aquest cop no serà igual. Aquí estic, mort de por, però armat de coratge. No puc fer-me enrere. Tremolós o no, avui ho faré; avui, guanyaré. M’introdueixo al camp de batalla, deixant anar la bèstia… Com detesto l’aigua freda a l’hora de dutxar-me. -Collons, quin fred!

David Leal_BP XARXES FORMACIÓ PROFESSIONAL
Camino, ensopego, caic; directe al regueró de les obres que sempre són presents al costat de no importa quin clavegueram. Obro els ulls, estic envoltat de terra, m’assec, em miro les mans, em regalimen sorra; un fortuït raig de sol em delimita una lluïssor; una llavor d’or! M’aixeco, vaig a buscar una excavadora. Començo a excavar tota la zona de l’obra, i sí, en trobo més, moltes més! Ja que hi estic, m’emporto pel mig la vorera, la carretera i un tros del parc. Segueixo divisant lluïssors, per tant, també arraso amb la pastisseria, la guarderia i dues botigues de roba.