Només tu

Nora Jaatit Al banyahati_3r D ESCOLA ANDORRANA D’ORDINO

Moltes vegades, amb només veure la primera lletra del teu nom escrita en qualsevol lloc, penso en tu encara que no ho vulgui. No ho puc evitar, perquè vas ser tu qui em va fer despertar aquella espurna adormida d’amor que tenia dins meu. Ara veig que mai ningú ho podrà fer de la mateixa manera. Tu has estat qui m’ha ensenyat a somriure i a somniar, a viure la vida i poder creure en l’amor, i sobretot saber què és la felicitat. Malgrat que tot això hagi acabat, i que mai més tornarem a estar com abans, no deixaré de pensar que tu has estat la persona que m’ha ensenyat a veure el món d’una altra manera.

El jubilat Salvador

Alejandro Borja Martín_3r F LYCÉE COMPTE DE FOIX

Hi havia una vegada, a Reus, un vell home d’uns setanta-cinc anys que estava llegint el diari en un banc al costat de l’estació de tren. Li agradava molt veure’ls passar i veure també entrar i sortir la gent. Es va fixar en una noia que semblava que anava a travessar les vies amb els auriculars posats. Va pressentir que aquella noia no s’estava adonant que un tren s’apropava. Va pensar que havia de fer alguna cosa, però no sabia el què. Quan la noia va començar a travessar les vies, l’home no s’ho va pensar més i es va llançar cap a ella. La va agafar a l’últim moment i, gràcies a Déu, la va salvar d’un fatídic final.