Lorena Augusto Martin _2n C BATXILLERAT INSTITUT ESPANYOL
Quan ets petit et sembla que vius en un món més que perfecte, on no existeixen els problemes, on no tens cap obligació, la por no existeix, on creus que ets el millor, la persona més valenta… De cop, però, vols que els anys passin ràpid, molt ràpid, per fer el que la gent del teu voltant fa, per ser com ells, però a mesura que aquest temps va passant, sense que tu mateix te n’adonis, t’atures a pensar, i t’adones que la teva vida ha fet un gir de 360 graus. Ja no ets el nen d’abans, tens uns somnis que vols complir, uns objectius, i una nova vida per començar. En aquell precís moment és quan penses… vull ser petit tota la meva vida.
Dia: 25 de novembre de 2011
La distància fa mal
Vanessa da Silva_2n C BATXILLERAT INSTITUT ESPANYOL
El que menys m’agrada de trobar a faltar algú és que funciona a dies. Per moments. En llocs concrets. Quan menys t’ho esperes. Arriba sense avisar. Es queda un temps indefinit. No pots deixar de fer-ho. Fa mal. Crema. Pica. Trenca. Congela. Fereix. I t’enfonsa, el sentiment d’enyorar algú asfixia. He dit que fa mal? Fa mal. Molt. Dia rere dia te’n vas a dormir sense saber quants matins més despertaràs sense la persona que més estimes i el que et consola és saber que algun dia, no se sap quan, estaràs a prop seu i llavors viuràs el moment més bonic d’estar tant temps lluny, l’única cosa positiva de la distància: el retrobament.