Dia: 27 de novembre de 2011

Edoardo Amisano_1r B ECONÒMIC ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT

Surto de casa que són les sis de la tarda. Plou. Fa fred. Jo, vestit amb camisa i pantalons llargs, avanço pel car­rer sense cap direcció. Trec una cigar­reta de la butxaca de la camisa. L’encenc. Començo a fumar, però al mateix temps penso en això que faig. És dolent, ja, però igualment d’alguna manera o d’una altra la gent mor. Continuo caminant fins a arribar davant de l’hospital. Apago la cigarreta. Creuo la carretera. M’apropo a l’entrada. Entro. Pujo al segon pis. Vaig al final del passadís i entro a l’habitació de la dreta. M’apropo al llit. M’estiro. Tanco els ulls. No els obro més.

Bea Cases Polo_1r B ECONÒMIC ESCOLA ANDORANA BATXILLERAT

Estava assegut, al darrere de la classe. Era primera hora del matí, les 8 en punt. M’avorria, tenia son, molta son. Va entrar el professor, es va presentar i va començar a explicar. L’escoltava però no entenia res. No m’agradava l’assignatura i no em serviria de res en un futur. De sobte, sense adonar-me’n, vaig passar d’escoltar-lo a només sentir-lo. La noia de davant meu va adormir-se, i el noi del costat també. El professor se n’adonava, ell seguia amb la seva classe. Cada cop s’adormia més gent, només se sentia la veu del professor, parlant i parlant. Se’m van tancar els ulls, sentia la veu degradada i de cop, ja no sentia res.