Dia: 8 de gener de 2012

Jordi Cerqueda_1r B batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL

Va sortir de festa, fou una nit boja, esdevingué la gran nit. En Joan Albert, un entès en la bona vida, arribà a la barra atret per la increïble preciositat de la cambrera i li digué:
–Tens un diccionari?
La noia, estranyada, posà una cara poc significativa, i ell pronuncià:
–La teva bellesa m’ha deixat sense paraules.
Fou la frase amb més amor mai pronunciada, així que l’invità a un gintònic. Passaren tota la nit junts. L’endemà, en Joan Albert es llevà sense dir res i marxà. La cambrera, enamorada, buscà un motiu per agafar-se a la fugida de l’amant, però no en trobà cap. Ell li havia trencat el cor.

Andrea Pulpillo_1r B batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL

Juga i mira atenta la finestra. Amb el llum apagat veu com cau la neu. És el seu segon hivern amb ell, el segon i possiblement l’últim. Perquè, com tot, si encens el llum el reflex desapareix. Només queda l’habitació que va veure-la convertir-se en una dona i ella estirada al mateix llit on van estar, on per primer cop, va escoltar un t’estimo sincer. Plora. No havia tornat a escriure des de llavors, no trobava, ni troba, les paraules per descriure allò: a ell, al moment, a la naturalesa del fet… Ella li havia regalat l’eternitat, ell en uns mesos la deixaria, qui sap per quant temps. Barcelona i la distància ja estaven aquí.