Dia: 1 de febrer de 2012

Anna Pinto_1r DEP ECP FORMACIO PROFESSIONAL

És un dia trist, ennuvolat, amenaçador i fa parella amb el meu estat d’ànim. Tinc poques ganes de seguir endavant amb la meva vida. No trobo sentit per continuar aquí, no tinc ganes de gaudir dels meus amics, ni de sortir al carrer i cridar al món que segueixo viva.
No vull tenir aquests sentiments, per això desitjo que en el moment menys esperat alguna paraula, algun gest o simplement una carícia em torni la il·lusió per seguir. Segur que encara em queda molt per descobrir. Tinc una meta i no em puc aturar en els pensaments que tinc al cap ara mateix; els foragito!

Andrea Cravinho_1r DEP ECP FORMACIÓ PROFESSIONAL

He quedat a la una. Tinc temps. M’ho prenc amb calma. Camino per un barri nou per mi. Veig una pastisseria. M’aturo. Compro unes galetes. Quan surto veig un noi amb l’aspecte d’un delinqüent. Ple de tatuatges. Tot vestit de negre. Amb cadenes aquí i allà. Fa molta por. Camino. Miro un aparador. Pel reflex veig com s’acosta. M’espanto. Camino més ràpid.
Eh tu!, crida.
M’angoixo i m’afanyo encara més. Ell comença a córrer. Intento fugir, però m’enxampa.
No em facis mal, si us plau!, crido.
T’ha caigut la cartera, diu.
Me la dóna. No hi falta res.