Dia: 4 de febrer de 2012

Azahar Marqués_2n B batx. INSTITUT ESPANYOL

Està plovent. Estic a casa amb la meva germana bessona. Les joguines ja no ens diverteixen, n’estem avorrides. Anem a la finestra. Deixem anar una mica d’aire, com un sospir. El vidre es bafa. L’observem i en uns segons, torna a ser com abans. Ho tornem a fer, exhalem cap al vidre. Amb un dit faig una ratlla, després una altra, i sense voler ha sortit una creu, ara un vaixell. Inventem una història de pirates. Més tard, al llit, miro cap a la finestra, no plou. El meu únic desig és que torni a ploure per poder utilitzar un altre cop la imaginació i crear una altra història, amb la millor companyia, la de la meva germana bessona.

Carolina Marqués_2n B batx. INSTITUT ESPANYOL

Sóc al Café Bonehur, a París. És l’any 1912. Estic prenent un tallat. El local és petit, antic. Hi ha tot tipus de gent: rica, pobra, mitjana… Veig una parella que es fa un petó mentre ningú els mira. Això no es pot fer al carrer ni a cap local, està prohibit. Em fan enveja. Jo estic sola. Sóc una noia rica, jove. Escolto la ràdio, el vaixell Titànic ja ha salpat. Quina pena, no hi he pogut anar. Surto al carrer. Encreuo mirades amb un noi, de classe mitjana. Camino. Ell em segueix. Em fico sense adonar-me’n en un carreró. Em fa un petó als llavis, em deixo. Em lleva la faldilla. És la primera vegada que incompleixo les normes.