Dia: 9 de febrer de 2012

Jonathan Ferreira_1r DEP MIC. FORMACIÓ PROFESSIONAL

La meva vida és una merda. Em sento rebutjat per la societat, per la meva família i pels meus amics. Fa un mes que no surto de casa, no faig res. Una dia vaig participar en un concurs d’aquests on es guanyen diners per contestar a preguntes inútils. És increïble l’imbècil que pot arribar a ser la gent que hi participa. Durant el concurs, el públic reia del que jo deia, jo no podia suportar-ho, era una humiliació més per a mi. De cop i volta, vaig abandonar el plató per sorpresa de tot el públic. Se’m van creuar els cables, vaig agafar una pistola i vaig matar a tots els allí presents. Va ser una sagnia. Acte seguit, em vaig suïcidar.

Diego Marinho_1r DEP MICRO. FORMACIÓ PROFESSIONAL

Ja no puc més, sempre la mateixa història. M’utilitzen per al seu divertiment sense pensar en el meus sentiments. Cada dia arribo cansada a casa, amb dolors per tot el cos i amb un munt de blaus pertot arreu. Per ells això és un esport, no ho entenc. He intentat escapolir-me varies vegades, però no hi ha res a fer, sempre hi ha un gandul que em persegueix per continuar amb la meva agonia. Ja no aguanto més aquesta situació, estic cansada de ser sempre el centre d’atenció d’aquestes persones, però, què puc fer-hi jo si per ells aquest esport és la seva vida. L’únic que puc fer és esperar que es cansin de mi o, simplement, que acabin amb la meva vida.