Dia: 20 de febrer de 2012

Antònio Martos_2n restauració LYCÉE COMTE DE FOIX

Avui fa cinc anys que el meu pare va marxar sense acomiadar-se de mi. Va ser després d’una greu discussió. No em va donar temps de dir-li adéu. Porto un temps intentant contactar amb ell a través de la xarxa. Després d’un any d’intents, per fi ho he aconseguit. He contactat amb ell per Facebook. Ara tinc una altra identitat, senzillament perquè no em reconegui. Parlo amb ell cada dia. No sé com dir-li que sóc el seu fill. El trobo a faltar molt. Ahir vam estar parlant de la seva vida. Actualment viu a Madrid. Finalment m’he decidit a demanar-li si té fills. Ha contestat que no. L’he esborrat de les meves amistats.

Bàrbara Casellas_2n restauració LYCÉE COMTE DE FOIX

Em segueixen. Corro, però… una navalla arriba al meu coll i el recorre amb la fulla. Em surt sang. Marxen. Em deixen allà, estirat al terra. Mai m’hauria d’haver ficat en problemes. Hauria d’haver deixat de respirar fa estona, no ho entenc, no sé si ja estic mort o no. El més curiós és que el tall no em fa mal. Em desperto bruscament. Sóc a la meva habitació. He estat somniant tot aquest temps? Suo molt. Vaig al lavabo i aprofito per mirar si hi ha algú a casa, però no hi ha ningú. Em miro al mirall. Tinc el coll ple de sang i de cop ho veig tot negre, però abans de caure al terra, em sembla veure algú darrere meu.