M. Elena González_1r B BATX. INSTITUT ESPANYOL
S’han acabat les passejades amb les mans entrellaçades. S’ha acabat sentir-te darrere meu, abraçant-me, mentre vèiem Andorra des de l’institut. S’ha acabat tenir-te sota la meva finestra perquè no puc sortir, i encara que amb pijama, em somriguis i em diguis que estic preciosa. S’han acabat les trucades als matins amb: “Bon dia princesa!, a quina hora quedem?” I s’ha acabat pujar al nostre mirador de la muntanya que té vistes precioses i que m’abracis fort i em diguis que m’estimes. Ara començaran les trucades, Internet, l’espera. L’espera del retorn d’aquell autobús que no vols que se’n vagi mai.