Dia: 28 de març de 2012

Andrea Moine_2n A LYCÉE COMTE DE FOIX

Estic en una sala misteriosamente blanca. No es veu cap moble, cap finestra, ni tampoc cap porta. L’única cosa que veig són miralls, molts miralls a tot arreu, i llums encegadores molt blanques. Hi ha també un quadre penjat al mur, davant meu. El miro de lluny, però no veig quina pintura és. Finalment em decideixo a avançar cap a aquest quadre que veig petit. Avenço i cada pas ressona en tota la sala com un soroll sord de sabates brutes. Quan finalment hi arribo davant, no hi veig res. És un quadre totalment negre en una sala totalment blanca.

Laura Navarro_2n A LYCÉE COMTE DE FOIX

Recordo que davant de casa de les meves cosines hi havia un prat gran ple de neu, on hi passejava una guineu. Era tan presumida que sempre caminava de peu. Li agradaven les pistes de Soldeu. Anava amb trineu pel Pirineu. Tenia un mestre que es deia Andreu, i sempre deien adéu. També creien en Déu. Un bon dia l’Andreu es va trencar el peu esquiant en aquell prat ple de neu. La guineu entristida va ser breu i li va dir adéu, i va marxar a peu. I des de llavors cada cop que anem a visitar l’Andreu ens diu sense cap dubte “passeu, mengeu i beveu, que aquella guineu m’ha deixat sense veu”.