Dia: 9 de maig de 2012

Miguel Sancho_1r DEP SML FORMACIÓ PROFESSIONAL

En Manel des de la detenció del seu pare pensava si realment existia la justícia. A poc a poc, obria els ulls i descobria la vertadera cara del món. Reflexionava: només hi ha males notícies, morts, guerres, fam, sofriment, tot és de color negre. Per una altra banda, pensava que sense aquestes desgràcies no sabria apreciar la bellesa que l’envoltava. Tanmateix, no trobava la manera d’aixecar el cap i continuar vivint. A més a més, no sofria el comportament de la gent del seu entorn. Qui no té feina, el gat pentina. En canvi, el seu pare sempre duia un gran somriure ple d’energia i li repetia constantment que era innocent!

Clàudia Lopes_1r DEP SML FORMACIÓ PROFESSIONAL

Estava cansada, acabava d’arribar de treballar, vuit hores seguides. Em vaig estirar al llit, vaig tancar els ulls i, de cop i volta, va sonar el telèfon. No pot ser! El director de l’escola d’en Marc em comunicava que m’havia de veure immediatament. Vaig estar dues hores parlant amb un desconegut que m’informava del comportament inadequat del meu fill. Per fi, ja era a casa! En Josep, el meu marit, era al sofà arrepapat; li vaig fer un petó i vaig sentir un perfum que no era el meu. Vam discutir i en Josep se’n va anar. Vaig baixar les escombraries i vaig sentir unes veïnes que em criticaven. En resum, un dia com un altre.