Dia: 28 de juny de 2012

Carlota Veloso_3r A INSTITUT ESPANYOL

Encara recordo aquells dies tristos en què solament ell podia aturar la meva tristor, aquelles tardes al camp que acabaven amb un retret dels pares; el meu amic, la part més important de mi. Encara recordo els seus ulls clars com l’aigua que sempre em feien oblidar les meves amargors, el seu cos fosc que sempre em rodejava quan em sentia sola, el seu atac de bogeria cada vegada que em veia. Encara rcordo la seva manera de veure la llibertat, els seus bufecs quan ja no volia córrer més. Encara recordo el seu últim sospir abans de morir als meus braços. Encara recordo el Midnight, el meu cavall.

Rui Carlos Vaz_3r A INSTITUT ESPANYOL

Avui, al carrer, veig una dona prima, rossa i bastant alta que em resulta familiar. De sobte, se m’apropa i em diu que ha passat molt de temps des de l’última vegada que ens vam veure. Llavors, m’adono que havia estat la meva professora quan tenia tres anys i de com d’important va ser aquesta dona per a mi. Després dels onze anys que ha passat encara es recorda del nostre nom i no és com molta gent que està amb tu durant un any i després ja fa com si no et conegués i com si mai t’hagués parlat. Avui, m’he adonat que no totes les persones són iguals, que per a algunes sempre quedaràs a la seva memòria i per a altres només ets un conegut.