Raül Benet _4t A EA SEGONA ESENYANÇA ORDINO
Sembla que el cel s’ha pintat de gris. Els ocells no surten dels seus nius, i les pedres canten en tons greus. Poques són les fulles que gosen a desenganxar-se, i a volar. Volar amb les ales del vent, sobre un món pintat de gris. Elles intenten desviar la mirada, però pocs paisatges són agradables. El monstre s’ha aixecat, i ha decidit cremar-ho tot. Les seves flames són negres, i la pudor del fum recorda la mort. Llavors, mars i munta-nyes, s’enlairen, desafinats. El monstre, sorprès alça la mirada. La terra s’ha enfadat, i ella i tots els seus fills, han decidit lluitar. El vent s’alça i bufa, fortament les fosques flames. S’ha acabat l’espera. Endavant. No dubtis.