Dia: 26 de desembre de 2012

Blanca Gómez de Urrutia _4t B EA 2a ENSENYANÇA STA. COLOMA

Ens passem la vida esperant un moment determinat de l’any. Alguns esperen ansiosos l’arribada de l’estiu, mentre que d’altres prefereixen l’hivern.  Així que comptem els dies fins que arriba el que desitgem. Però llavors passa encara més ràpid del que imaginem. I un cop ha passat, tornem a començar, seguim comptant els dies i sense adonar-nos que el temps va passant. Desaprofitem aquests dies com si no tinguessin valor, esperant l’arribada d’aquell moment especial. En definitiva: volem creure que quan arribi el moment serem feliços, sense saber que la veritable felicitat la trobem en el dia a dia.

Mireia de la Torre _4t B EA 2a ENSENYANÇA STA. COLOMA

Surto de la reunió de pares. Només sento com els meus pares m’escridassen. No ho aguanto més. Agafo el casc de la moto, me’l fico i me’l lligo, després em fico els guants i la jaqueta negra de pell i l’engego. Començo a accelerar, arribo als 120 km/h. Sento com gent des del seu vehicle criden: “afluixa!” però jo segueixo fins que ho veig tot negre. Els meus pensaments s’han aturat. Tinc flaixos de tot el meu passat. El primer amic, el primer dia d’escola, el primer graduat, segona ensenyança, batxillerat i aquí em quedo. Intento tornar a obrir els ulls, només veig una paret blanca i fa molta olor a malalt. Miro a dreta i a esquerra… estic sol.