Dia: 27 de desembre de 2012

Santiago Jurado _3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Era un matí de maig, jo estava a casa, sola, el pare havia anat a treballar a l’obra que tenia pendent. Llavors va passar el pitjor. Va relliscar i va caure per un precipici rocallós, es va trencar el braç i, el més greu, es va fracturar el crani, cosa que el va portar a un estat de coma. En sentir la notícia em vaig desesperar o més ben dit no m’ho creia, no m’ho volia creure. No vaig dormir en tota la nit. Em vaig quedar sola, la mare feia temps que havia mort i, ara, jo estava a punt de llançar-me d’aquell arbre amb la corda lligada, adaptant-se al meu coll on circulava la sang, la meva sang que ja no tornaria a circular mai més.

Tanit Toló _3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Recordo com si fos ahir al dia en què va nèixer ella, la persona més esperada, la meva germana. Era un dia fosc, no sortia el sol, però tot i el mal temps, estava segura que seria un dia que de ben segur recordaria tota la meva vida. Vam sortir d’Andorra direcció Barcelona, passades dues hores per fi vam arribar-hi. Abans d’entrar vaig sentir que se m’aturava el cor per un instant, podríem dir que em va agafar un estrany pànic. No sabia com reaccionar després de tant temps esperant-la. Vaig respirar i vaig entrar decidida a l’habitació 221, la vaig agafar i em vaig sentir la nena més feliç del món.