Dia: 17 de desembre de 2012

Guillem Tadeo _4t D EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP

Un dia un noi va fer una juguesca amb els seus amics. La juguesca era que no seria capaç d’entrar a la cripta de Lord Brams. El noi va dir que ell n’era capaç. Van quedar una nit d’hivern a les dotze de la nit davant del cementiri. Els amics van donar-li una llanterna. El noi va saltar la tanca del cementiri. A l’entrar se li va gelar la sang i se li van posar els pèls de punta. En arribar davant la cripta va observar i va veure que hi havia una inscripció dels antics habitants. El noi  va veure que no podria obrir la porta, va agafar una pala i va trencar la pedra, quan va entrar a dins el noi va desaparèixer per sempre.

Carla Zabala _4t D EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

La meva amiga Bela afirmava que era vampira. Ja m’havia fixat que era molt pàl·lida, que es menjava la carn gairebé crua, que no es mirava mai al mirall i que no suportava l’all. Quan els divendres hi havia alguna festa a l’institut, no la hi vèiem mai. Li vaig demanar per què no sortia mai de nit: tothom sap que els vampirs només surten quan es fa fosc. Em va respondre que era molt dormilega i que si sortia de nit li costaria llevar-se per anar a l’escola. També li vaig dir que mai li havia vist els ullals, i em va respondre que el dentista els hi havia arrencat quan va portar els aparells d’ortodòncia. Sóc una vampira atípica, va afegir.