La meva amiga vampira

Carla Zabala _4t D EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

La meva amiga Bela afirmava que era vampira. Ja m’havia fixat que era molt pàl·lida, que es menjava la carn gairebé crua, que no es mirava mai al mirall i que no suportava l’all. Quan els divendres hi havia alguna festa a l’institut, no la hi vèiem mai. Li vaig demanar per què no sortia mai de nit: tothom sap que els vampirs només surten quan es fa fosc. Em va respondre que era molt dormilega i que si sortia de nit li costaria llevar-se per anar a l’escola. També li vaig dir que mai li havia vist els ullals, i em va respondre que el dentista els hi havia arrencat quan va portar els aparells d’ortodòncia. Sóc una vampira atípica, va afegir.