Accelerar, no és la solució

Mireia de la Torre _4t B EA 2a ENSENYANÇA STA. COLOMA

Surto de la reunió de pares. Només sento com els meus pares m’escridassen. No ho aguanto més. Agafo el casc de la moto, me’l fico i me’l lligo, després em fico els guants i la jaqueta negra de pell i l’engego. Començo a accelerar, arribo als 120 km/h. Sento com gent des del seu vehicle criden: “afluixa!” però jo segueixo fins que ho veig tot negre. Els meus pensaments s’han aturat. Tinc flaixos de tot el meu passat. El primer amic, el primer dia d’escola, el primer graduat, segona ensenyança, batxillerat i aquí em quedo. Intento tornar a obrir els ulls, només veig una paret blanca i fa molta olor a malalt. Miro a dreta i a esquerra… estic sol.