Estic frustrat

Patrick Ferreira_2n Econòmic EA BATXILLERAT

Pantalons, samarreta i vambes. Ja sóc a la pista. Començo a córrer. Em sento lent i cansat. Penso en exàmens, amics, enemics, somriures i plors. Les pulsacions augmenten. Frustració, pressió. Penso en somnis per aconseguir i en oportunitats ja perdudes, en paraules no dites i en petons que no he donat. La respiració se m’accelera, jo també accelero i el vent em fa xiular les orelles. Sento aquella olor que em porta tants records, penso en la innocència perduda i recordo aquelles paraules que em van fer mal. Accelero al màxim. Traïcions, remordiments, ràbia… amb cada esbufegada expulso sentiments negatius i reprimits. No puc més. Paro. Una gota de suor freda em rellisca per la cara però una sensació de calor m’envaeix. Sento cada batec al pit, als bessons, al cap i a la punta dels dits. Estic en pau.

Massa tard, petita

Alba Nadal_2n Batx. Econòmic EA BATXILLERAT

Exposada, la gasela inconscient deambula sota un sol estigi que daura els baobabs. És una criatura de formes esveltes i delicades. Mentre trinxa l’herba i paeix la barreja salivada, la lleona l’observa pacient. El colós de sang en ebullició focalitza tots els sentits en el que serà la seva presa. La depredadora es disposa a emprendre una aproximació progressiva. L’antílop percep el felí, i arrenca a cór­rer. En un tràgica maniobra, la bèstia africana atrapa la indefensa gasela. Enfonsa els ullals dins el coll de l’agònic herbívor i mentre brota la sang espessa i bombejada, la presa cedeix a l’asfíxia. Massa tard, petita.