Dia: 19 de gener de 2013

ARIADNA PASCUAL_1r lingüístic ESCOLA ANDORRANA DE BATX

Ha arribat el moment, ja ets lliure, per fi pots estar tranquil, en pau, sense problemes, sense prejudicis. Després de tant temps tement-lo ara pots comprovar el que en realitat és. Has ascendit, per fi vagues per la vida sense normes, simplement observant i gaudint de la teva essència. Tot seguit entraràs en una altra etapa, i així successivament. Ets infinitament infinit! Pots recordar tota la gent que et deia que seria horrible? No la recordes? Espera-la!

DITH SEGOVIA_1r lingüístic ESCOLA ANDORRANA DE BATX.

Estic en una habitació buida i no sé què puc fer. Em ve de gust ballar, però no hi ha música. Penso que podria cantar, però ningú em pot escoltar. Miro totes les parts de l’habitació amb l’esperança de trobar quelcom per entretenir-me, però és totalment buida. Només hi sóc jo. No hi ha portes, no hi ha finestres. Res. No em preocupa com sortir, ni saber com he entrat, només em preocupa avorrir-me. “He de fer alguna cosa”, penso, però què? Començo a saltar, crido, ballo, canto, ric… no, no, no! M’avorreixo… sec a terra i penso una manera de distreure’m. Ja ho sé! Llavors, tanco el ulls, “si no puc fer res, almenys m’ho imaginaré”.