Dia: 19 de febrer de 2013

Joel Afonso_Tle Pro. Comptabilitat LYCÉE COMTE DE FOIX

Remenant les capses buides oblidades a les golfes vaig retrobar aquell llibre del meu besavi. Estava ple de pols. El títol del llibre era L’home perdut. Mai m’havia parlat d’aquell llibre. El vaig deixar on estava i no vaig dir res a ningú. Van passar dues setmanes i la curiositat de saber el que amagaven les seves pàgines no m’abandonava. Vaig anar a buscar-lo i quan vaig obrir la capsa, el llibre ja no hi era. Era com si algú se l’hagués emportat de manera sospitosa. És com si aquell llibre mai hagués existit. Vaig oblidar-me completament del tema i ara, 30 anys després, encara em pregunto on és aquell llibre tan sorprenent.

Marc Devant_Tle Pro. Comptab. LYCÉE COMTE DE FOIX

Vaig rebre aquella carta anònima que tanta intriga em va provocar. Me la va donar el meu pare, que l’havia agafat de la bústia. La vaig obrir i la vaig llegir. No m’ho podia creure! El primer que vaig pensar va ser que era una broma d’algun amic, o que la persona que l’havia escrit sentia alguna cosa per mi. La carta que vaig rebre era de pel·lícula: amb perfum, la marca dels llavis amb un pintallavis vermell…
Però llegint-la una vegada i una altra em vaig adonar d’un detall importantíssim. Aquell detall era la clau. Vaig arribar a la conclusió que aquella carta no era per a mi.
Aquella carta era per al meu pare.