Dia: 27 de febrer de 2013

Carlota Badia _2n Batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL

Un rere l’altre, els meus dits es posen en contacte amb tu. La música brolla de dins teu amb cada senzill moviment dels dits. En un moment sento com si, per art de màgia, la meva ànima i tu fóssiu un de sol. Em dones la força que necessito en cada moment per ser capaç de llegir els pensaments del compositor i ser-ne la traductora. Durant més de cinc minuts, la simbiosi és màxima. Finalment arriba l’últim compàs. L’últim acord. Com un guerrer, lluites amb el silenci però aquest acaba guanyant. T’apagues després de brillar com cap altre. Aplaudiments. Una simple reverència d’agraïment per la feina feta.

Judith Santos _2n Batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL

La llum càlida il·lumina l’habitació i em desvetlla. Es respiren tranquil·litat i silenci. Una silueta fosca apareix sobre el meu cap, s’inclina i la seva mà m’acaricia les galtes amb suavitat, jo li agafo només un dit. La veu és dolça i el to, melòdic, no entenc què diu però són paraules d’amor, alliberades acuradament en l’aire. Els seus braços m’alcen a poc a poc, delicadament. M’arriba l’olor dels seus cabells, mel; la roba, espígol; el perfum, rosa. Distingeixo la compassada respiració, el serè batec del cor… Entona una cançó i els ulls d’ambdós es tanquen procurant immortalitzar l’escena indescriptiblement tendra. Un somriure s’escapa dels llavis…