Dia: 5 de març de 2013

Adrian Urcelay_1r DEP Act. Espo. C DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

Estic a la quarta volta de la cursa, quan queden dos-cents metres per arribar a la meta, vaig primer, però tinc aquella presència que m’angoixa i m’estressa, i és quan m’adono que tinc un dels millors contrincants darrere esperant que cometi un petit error per poder passar-me. De cop, em trobo sense més forces i no puc aguantar el ritme i aquell contrincant ho aconsegueix quan només queden cinc metres. Just, quan m’avança, tots els sentiments es disparen; ràbia, impotència… He perdut el títol de campió del món, per cinc metres de res; en una competició mai has d’abaixar la guàrdia, mai t’has de donar per vençut fins que entris a la meta.

Aaron González_1r DEP Act. Esp. C. DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

Final de la Copa Catalana. Tot sembla perfecte, el que fas, el que penses; no hi ha res que pugui trencar l’harmonia amb tu mateix. El partit està igualat, l’equip ho dóna tot, però no poden més, queda poc temps, intento fer gol i… caic a terra. No m’ho puc creure, me n’he d’anar a la banqueta, la cama no em respon i veig, en la cara dels companys, la desesperació i el cansament; no sé què fer. Reacciono: estic coix, però em necessiten, surto al camp i el seu joc millora, tot d’una; temps mort! Aleshores descobreixo que no volen que jo jugui, sinó que confiï en ells, puc retirar-me tranquil. Vam perdre, però ens uneixen llaços més forts que la companyonia d’equip.