Dia: 10 de març de 2013

Dúnia Malki_1ère Comptabilitat i Gestió 1 LYCÉE COMTE DE FOIX

La meva família tornàvem a ser com abans, feliços, tots reunits, rient com sempre i, sobretot, hi era ella. Ella era una persona que, fes el que fes, m’acceptava sempre tal com sóc, mai no era capaç de jutjar-me. Era una persona increïble, no només ho dic jo perquè era part de la meva família, sinó perquè ho era de veritat. Sempre que va poder va ajudar tothom. Fins i tot els dies que tenia problemes de salut, sempre em feia riure i em deia que tot aniria bé, fins ara fa un mes, que, sobtadament, va marxar. El que em fa més mal no és dir adéu a una persona que tant estimava, sinó el buit que em queda i que no sé qui el podrà omplir.

Carla Da Silva_1ère Comptabilitat i Gestió 1 LYCÉE COMTE DE FOIX

Vull un llit de matrimoni, però sense portar una vida de casada. Vull la majoria d’edat, però sense deixar enrere tot el que comporta la minoria. Vull tenir-te a prop, però sense deixar enrere les ganes d’agafar un tren per poder-te veure. Vull una finestra que doni als carrers de Barcelona, però sense haver de sentir aquest fastigós soroll de cotxes circulant-hi. Vull saber el que sents per mi sense que tu sàpigues el que jo sento per tu. Vull una nit de desfasament, però sense tenir efectes secundaris. Vull fer el que em doni la gana, però sense que els meus actes tinguin conseqüències. Vull viure un somni, aquest somni, el meu somni!