Dia: 18 de març de 2013

Mina Bentahar_2nde A LYCÉE COMTE DE FOIX

Tornant de l’escola, vaig agafar l’autobús. Unes parades més tard, va pujar una dona bastant gran dient: “Ai Manuel, quin fred fa”, cosa que habitualment diu la gent gran. Es va asseure al costat d’un altre vell i li va dir: “Mare meva Manuel on ets?”, i li va preguntar al seu veí: “Vostè sap qui és Manuel?” El vell li va respondre: “Ah sí! aquell que va morir fa uns anys.” El xofer es va afegir a la conversa: “Aquell dels diaris”, després la parella de vells de darrere de la dona: “Sí, aquell.” I la dona els respon: “No, Manuel és Déu, és com li dic jo.” Vaig començar a riure i la vella va dir: “Sí que has trigat Manuel.”

Hager El-Boutaybi_2nde A LYCÉE COMTE DE FOIX

És la persona que et porta nou mesos a la panxa, aquella persona que et dóna un nom, que t’educa i et fa créixer. Aquella persona, que és la més valuosa de d’aquest món. Sempre està present, tant en els bons com en els mals moments. Sempre es  preocupa per tu, sempre pensa en tu. És l’única persona que sempre voldrà el millor per a tu.
Valora la teva mare ja que tens el privilegi de tenir-ne una no com molts nens que són orfes. Agraeix-li cada dia tot el que ha fet per a tu. Cuida-la, respecta-la. Ensenya-li el valor que té per tu i l’important que és. Perquè sense ella estaries perdut en aquesta selva tan gran. MARE t’estimo!