Dia: 19 de març de 2013

José Carlos Da Silva_1r batx. B INSTITUT ESPANYOL

Era una nit tranquil·la, el carrer nevat estava desert, el vent hi bufava amb una mica de mandra i es podien sentir els crits dels ratpenats. Al poble hi havia un cementiri envoltat de llegendes sobre una misteriosa boira que, en temps passats, havia esgarrifat tota la gent. Es deia que, cada nit dels mesos d’hivern, la boira cobria el cementiri de tal manera que cap llum no podia penetrar aquella immensa foscor. La gent que hi passava a prop podia percebre amb claredat el so d’uns passos i lladrucs misteriosos. El veïnat coneixia aquest fet amb el nom de l’arribada del missatger de la mort.

Cindy González_1r batx. B INSTITUT ESPANYOL

Deu dies i faré anys! Sona el timbre, camino fins a casa encara que visqui a set quilòmetres. Arribo sense fer soroll per no despertar el pare que deu anar begut. I vaig a l’habitació, començo a escriure el meu microrelat. Però la mare arriba i el pare es desperta. El sento com l’escridassa i irromp a la meva habitació esverat. Tinc por. La mare crida i rep un cop sec i cau al terra; immòbil em mira. Intento fugir però el pare comprèn la meva intenció i m’agafa pels cabells. Desesperada rodolo escales avall. M’encalça i em colpeja. Però ja no sento res. D’aquí a deu dies hauria hagut de fer anys.