Dia: 28 de març de 2013

Carla Cinca_4t B EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

No seria capaç. Tots ho sabíem; tots menys ell. Primer avís. Repassen el paper en veu alta. Corredisses. Enllesteixen els últims detalls: vestuari, maquillatge… Jo no. Segon avís. Es palpa la pressió. Salten, esbufeguen, tot per esvair els nervis. Jo no. Tercer avís. Silenci. Fosca. S’obre el teló. Públic, molt públic. Tensió. Uns segons eterns. Remor. En blanc. No puc sortir. He de fugir. Tots sabíem que passaria; tots menys ell. Començo a córrer i el veig. Creuem la mirada. Un sospir. Ell confiava en mi. Ho sento, murmuro. Segueixo corrent. No em torno a girar. Mai no m’havien agradat, els escenaris.

Joan Sans_4t B EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

Dies i dies esperant amb nervis que arribi la data triada per posar-me a prova. Hores d’incertesa. Minuts esperant de nou, molt ansiosament, que la gent circuli pel laberint de cordes que ens marquen el camí. I, per fi, després d’una bona estona, arriba el moment somiat. Com reaccionarà el meu cos? I el meu cervell? I el meu estómac? Ara no recordo ni què he esmorzat, només puc pensar en els segons que passaré dalt d’aquella gegantesca obra d’engi­-nyeria que et fa girar a grans velocitats, que et fa estar de cap per avall i et fa sentir aquella sensació de poder volar… Ja està. El vagó s’atura i els músculs es relaxen. Tornem-hi!