Dia: 7 d'abril de 2013

Laia Gonçalvez_3ème L LYCÉE COMTE DE FOIX

Un badall. Un llit. Els ulls tancats. La foscor. La ment en blanc. El meu ésser es trasllada a un món creat per mi mateixa. Allí tot és diferent, les pitjors coses et poden passar, però també les coses més desitjades. Quan et passa alguna cosa que no vols, és mol difícil sortir d’aquest món, sents impotència, frustració. Però quan es tracta d’alguna cosa que t’agradaria que passés de veritat, les coses més inoportunes et desperten i tornes a la realitat. I em pregunto: per què fins i tot quan estàs somiant, la vida és injusta i no et deixa gaudir del teu somni? Per què no se’ns permet poder complir els nostres somnis anhelats?

Nerea Mohedano_3ème L LYCÉE COMTE DE FOIX

La persona de qui us parlaré és molt important per a mi. Ha marcat un abans i un després en la meva vida. Moltes nits somio amb ella i no puc parar de plorar. Cada dia falta menys per tornar-la a veure, i desitjo tant tornar a veure la seva cara, amb el seu somriure. La vaig veure créixer, però vaig passar més de quatre anys sense veure-la. Sé que tot i estar molt lluny , sempre estarà aquí, al meu costat, ja que no em deixa mai sola. L’amor que sento per ella és únic, és de debò. Recordo aquells moments inoblidables quan estàvem juntes. Quan estic sense ella tinc un buit al cor, però ara sé que la podré tornar a veure i seré més feliç.