Dia: 20 d'abril de 2013

Andrea Cervera_2n batx. cient. A EA BATXILLERAT

El braç surt de l’aigua. La mà s’ha endut una mica d’aquesta preuada substància que escamparà com una dolça pluja. L’arc descriu un arc aplanat per la tensió i la força del múscul que s’esforça per avançar. La mà entra dins l’aigua, una deliciosa sensació, un formigueig que recorre tot el braç començant per la punta dels dits i lliscant. El braç avança dins l’aigua fins al seu límit, fins a tocar l’infinit, i torna enrere empenyent el cos sense parar. I torna a l’origen, al principi del cicle, per seguir avançant i sentint.

Aloma Blanch_2n batx. cient. A EA BATXILLERAT

Arribo corrent, com sempre, però aquest cop no és el mateix. És tard, fosc i fa fred. El cor em palpita i tinc la sensació que res no serà com les altres vegades. Sóc conscient que em necessita i jo no hi sóc. Estic davant de la porta i tinc el cabell moll per la neu humida que se’m fon per l’escalfor del cos. No puc evitar mirar per la finestra i veure el que desitjo –sempre ho faig quan ell m’espera–. Però no es veu res, està tot fosc i em sento malament. Desitjava veure’l allà, al sofà, esperant-me, dormint… Però ja no hi és, s’ha cansat d’esperar… L’he fallat.