La carta

Marta Martin_3r A INSTITUT ESPANYOL

Quan vaig rebre aquella carta, la vaig obrir immediatament. En Manel mai m’enviava cartes i em va resultar molt estrany tenir notícies seves. Ràpidament vaig llegir-la i l’expressió de la meva cara va canviar. “Hola, Clàudia!
Sé que no parlem des de fa molt temps, des que jo vaig marxar d’Andor­ra. Recordaràs que alguna vegada t’havia parlat dels meus projectes i tu havies pensat que estava tocat del bolet.
Durant aquests anys, he iniciat alguns negocis i sense adonar-me, m’he convertit en un home ric. Estimada, vull demanar-te que vinguis i et facis càrrec de tot el meu imperi. Vull viure tranquil el temps que em queda.
Teu per sempre.”

Qui ho hauria dit!

Rubén-Lévi Desbonnet_3r A INSTITUT ESPANYOL

Un dia en Jean-Luc, que era al mercat del poble, va presenciar l’assassinat d’un venedor d’assegurances. La policia no tenia cap prova ni tan sols cap pista que els pogués conduir cap a l’assassí d’aquell pobre pare de família nombrosa. Però en Jean-Luc de seguida es va posar a investigar amb l’ajuda del seu millor, i únic, amic, el seu gos Chou. Pentinaren l’escenari del crim, parlaren amb amics i coneguts de la víctima, recolliren el testimoni de venedors i compradors. Després de dies d’investigació intensa, Jean-Luc i Chou van esbrinar que l’assassí no era altre que el cap de policia; aquest va ser arrestat immediatament.