Dia: 3 de gener de 2014

Camille Font_2nde D LYCÉE COMTE DE FOIX

Per fi el veig, no ha canviat. Em somriu, estic feliç. Porta els mateixos vestits que el primer dia que el vaig veure. Em mira, no para, no es cansa. Feia tant temps que no el veia. Ric, el miro, però no arribo a tocar-lo. Desitjo acaronar-lo però no puc. El veig a prop però està tan lluny. Què ens passa? Què ens ha passat? Una llàgrima li cau de la cara. No t’allunyis. Queda’t amb mi. No em deixis. Desapareix a poc a poc. Les flors que duia es marceixen lentament. El cor em fa mal, tinc ganes de plorar però no hi arribo. Era sol un somni, un dels més bells. Ja fa 365 dies que te n’has anat i que la meva vida ja no té sentit.

Marc Balaguer_2nde D LYCÉE COMTE DE FOIX

Sóc en Hans i visc a Berlín. Era el 13 de juliol de 1945 i per mala sort érem alumnes d’escoles d’Alemanya. Darrerament l’ambient que hi havia a casa i a l’escola era estrany, suposo que era per l’avançament de les tropes americanes sobre la frontera Alemanya. A mi la guerra no em preocupava, mira que hi tenia familiars allà. A classe, últimament tothom em volia parlar dels horrors de la guer­­ra perquè jo pensava que no era tan greu. A la tarda érem a classe i de sobte vam sentir una explosió, vam sortir a fora i vam veure el cel tacat de negre; eren avions. En aquell moment vaig veure els horrors de la guerra.