Dia: 5 de gener de 2014

Josep Farré_1ère SA LYCÉE COMTE DE FOIX

La tempesta, aquella brisa que et recor­re la cara. Aquell airet fred i picant que sents quan els flocs de neu s’envolen i piquen contra la teva cara freda i vermellosa. T’intentes tapar la cara però aquells flocs congelats sempre aconsegueixen traspassar qualsevol cosa. I finalment t’arriben de nou a la cara, tan freds, tan picants i calents a la vegada, com petites brases cremant que et fan sentir viu enmig d’aquesta tempesta. Quan el vent passa i la tempesta se’n va, els núvols s’amaguen. Veus sortir el sol entre les valls nevades. Els flocs brillants suspesos en l’aire, aquell instant màgic i irrepetible quan el món fa un sospir.

Maxime Bony_1ère ES LYCÉE COMTE DE FOIX

Quin és realment el sentit de la vida? Assolir els objectius d’una societat dia rere dia, més viciosa i més contaminada pels costums de la vida moderna. Què hem de fer? Seguir un camí predisposat sense cap altre objectiu? Aquí és on la gent, tossuda, veu el sentit de la vida. Però no, no hem de seguir aquest camí, ens diuen que allà ens espera la felicitat, però mai estarem feliços si no fem el que realment ens faci sentir bé. Hi ha gent procreada per dirigir, però tothom no ho pot fer i no podem obligar aquesta gent a intentar-ho. Aquesta gent que els veu inferiors perquè no tenen les mateixes ambicions que ells, són uns idiotes.