Andrea De Carvalho_Terminale L LYCÉE COMTE DE FOIX
Em mira. Ja feia molt temps que no em mirava amb aquests ulls, una mirada juganera i innocent. Però ell ja no és pas el mateix, el miris com el miris ha canviat.
Encara recordo tot el temps que hem passat junts, jugant, rient. La seva cara em diu que ell també se’n recorda. Però de sobte sento una musiqueta aguda i curta, que surt d’una capsa amb una pantalla lluminosa. I la seva mirada canvia, ja no em mira a mi, sinó la capsa. Em porta amb ell fins a l’instrument, l’agafa amb l’altra mà, i comença a tocar la pantalla lluminosa. Sense tornar-me a mirar em tira dins d’un sac on hi trobo antics companys. Ja sé que no tornaré a sortir d’aquí.