Dia: 12 de gener de 2014

Daisy Gomes_2n Bac Pro GA LYCÉE COMTE DE FOIX

Les fulles ja no cauen, ara ja no és tot tan acolorit com abans, les fulles han desaparegut. I els arbres? Pobres arbres! Ja no tenen fullatge i amb el fred que deuen passar, es poden refredar. Aquesta cristal·lina d’aigua que es diu neu, quan et rosega la pell, et transmet una sensació gèlida per tot el cos i després et deixa marcada una goteta d’aigua. La neu ho ha recobert gairebé tot: muntanyes, arbres, cases, i fins i tot els rius, que s’han tornat gèlids del fred. Que blanc està tot ara. Les nevades són calmes i això, amics, és l’hivern, l’estació més quieta de la qual s’ha de gaudir en companyia i cantar cançons nadalenques.

Dènia de Araujo_2n Bac Pro GA LYCÉE COMTE DE FOIX

En no poder dormir vaig anar-me’n al jardí; vaig sentir sorolls i, aterrida, em vaig girar però no vaig veure res. Va sortir el sol i, somnolenta, vaig tornar a casa amb la sensació que no estava sola. Lentament va anar passant el dia, i va tornar a caure la nit i va tornar la meva inquietud. Vaig sentir la immensa necessitat d’anar-me’n al més lluny possible d’aquella casa i vaig anar a preparar-me un got de llet calenta però no va servir de res. Me’n vaig anar a casa de la meva germana. Vàrem veure les notícies: havien atrapat un psicòpata boig en una casa que per sort estava buida. Vaig mirar l’adreça i era casa meva.