El camí virtual

Fermín Martija_Tle Pro C LYCÉE COMTE DE FOIX

Vaig arribar puntual al lloc on havíem quedat. Feia molt fred i ja havien passat cinc minuts des que vaig arribar. Començava a sentir por. Aquell lloc era molt obscur i feia sentir-me trist, sol i sense cap objectiu en la vida. De cop i volta tot es va il·luminar i vaig veure un llarg camí al meu davant i vaig començar a córrer sense parar. Fins que arribat a un punt d’aquest camí tot es va tornar a apagar i jo i tot el que tenia al meu entorn va desaparèixer. Encara no sabia per què havia assistit a aquella cita. De cop i volta va aparèixer una explosió i un missatge a la pantalla: GAME OVER.

Una anestesia delirant

Rosa Paulo_Tle Pro C LYCÉE COMTE DE FOIX

Estava caminant tranquil·lament per un carreró i de cop i volta vaig sentir molt fred i una sensació estranya com si algú em perseguís. Miro enrere i només veig una ombra. Espantada començo a córrer i a demanar ajuda però ningú em fa cas. Anava mirant enrere per veure si aquella ombra se m’apropava i ara eren més! No m’explico com pot ser que ara n’hi hagi tantes i ningú m’ajudi… Corro com mai ho he fet. Busco algun lloc on amagar-me, però, tot està tancat. Tinc molta por. Ja no puc més, he perdut les meves forces. Començo a sentir veus, i algú que diu: “L’operació ha anat bé, la podem pujar a l’habitació.”