Dia: 16 d'abril de 2014

Xavi da Silva_Tle Comerç LYCÉE COMTE DE FOIX

Avui és un dia molt trist, no vull agafar aquest tren, jo encara puc aguantar però ella està completament destrossada: no crec que estigui en condicions d’anar-hi però, hi estem obligats. Encara falten 10 minuts per al següent metro i 20 minuts per arribar al cementiri. Ara mateix sóc l’únic amb qui pot parlar. Jo i ell no ens coneixíem gaire però érem bons amics, no pensava que això m’afectés tant, la mort d’un sogre normalment no és tan dolorosa però ell era diferent. Ella té cara de pocs amics, té una expressió que mai no havia vist, no crec que vulgui saber el que li està passant pel cap i no crec que ningú ho vulgui saber.

Noelia Bessa_Tle comerç LYCÉE COMPTE DE FOIX

A les nou del matí vam entrar a classe molt contents, però aquesta felicitat es va acabar ràpidament. El profe ens va posar un examen sorpresa i jo no havia estat mai atent a classe. El profe ens va donar trenta minuts per fer-lo. Mirava els meus companys i tots estaven escrivint menys jo. Cada vegada em posava més nerviós, llegia i rellegia les preguntes i no sabia què posar-hi, només vaig posar el meu nom i la data. El professor va agafar els fulls i tothom es demanava quina nota tindrien menys jo, jo tindria un zero. La classe va continuar i jo només podia pensar en l’escridassada dels meus pares quan descobrissin la meva nota.