Dia: 1 de maig de 2014

Mònica Zabala_1r Cient. i Tec. D  E. ANDORRANA DE BATXILLERAT

Estic nerviosa, sento un fort nus a l’estómac que em tiba cada vegada més. Porto posat un mallot vermell de pell girada i una faldilla pels turmells. Sento una forta pressió, són tants ulls que em miren que tinc por de desconcentrar-me. El fort focus de llum m’il·lumina i no em deixa distingir bé el públic, però el meu cos es mou sol, com si portés posades unes ales i volgués mostrar en un escenari que sé volar. Tanco els ulls. Estic molt a gust: els nervis han desaparegut i no m’adono que la música s’acaba. Obro els ulls. Estic plantada al mig de l’escenari i sento uns forts aplaudiments. Acabo d’aterrar del cel.

Raül Bénet_1r Cient. i Tec. Grup D E. ANDORRANA DE BATXILLERAT

Em van prometre un conte. Em van parlar d’un lloc on no existia el dolor, on els plors no eren benvinguts, on no calien ulls perquè la puresa del cor ho veu tot. Els colors no eren finits i el temps sempre era bo, poc importava què caigués del cel. Seria casa meva, em digueren. Maleït qui creà la mentida. La veritable realitat és terriblement dolorosa i trista i, per això, la foscor dels meus ulls clucs s’ha convertit en la meva pròpia realitat. Dit això, tanco els ulls i somnio. El món és més bonic quan te’l fas a mida. M’agradaria seguir parlant amb vosaltres però el vent em demana de volar i els boscos comencen a trobar-se sols.