Dia: 7 de maig de 2014

Tania Moutinho_Terminale L LYCÉ COMTE DE FOIX

Va ser un dia molt dur i llarg. Em vaig llevar aviat però fins a les vuit no tenia previst arribar. Al migdia, la mama em va trucar. Em va dir que havia d’anar corrent cap a casa. Jo sabia que eren els resultats de les proves, que m’havia fet uns dies abans a l’hospital, que ja havien arribat. Estava segura que la mama volia que marxés per aquest motiu, el que em feia deduir que els resultats no eren gaire bons. I, efectivament, quan vaig arribar va passar el que em temia. Jo em vaig fondre en llàgrimes perquè n’estava farta, però la mama va parlar-me des de la serenitat, i em va dir que havia de ser forta com sempre havia estat.

Tatiana Ambrosio_Terminale L LYCÉE COMTE DE FOIX

Recordo que no hi havia gaire temps. L’acomiadament seria breu. El “fins aviat” s’havia, definitivament, convertit en un “adéu”. Res no tenia cap mena de lògica en aquella situació. Feia fred i la meva mirada es creuava tímidament amb la seva. No sortien les paraules. Els meus braços estaven immòbils. Els meus cabells es deixaven manejar pel vent. Vaig decidir apropar-me tot i saber que no ho havia de fer. Tots dos callats ens vam acostar fins que el meu cap va lliscar pel seu pit. I escoltant el seu cor, per primer cop, vaig sentir la por que tenia de perdre’m. Llavors vaig taral·lejar la nostra cançó. “T’estimo”, se’m va escapar.